Dons de l'Esperit Sant

En la teologia cristiana, l'Esperit Sant —o equivalents com són, entre d'altres, Esperit de Déu, Esperit de Veritat o Paràclit: acció o presència de Déu, del grec παράκλητον, ‘aquell que és invocat’, del llatí Spiritus Sanctus— és una expressió bíblica que es refereix a una complexa noció teològica a través de la qual es descriu una "realitat espiritual" suprema, que ha patit múltiples interpretacions en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Segons la Doctrina de l'Església Catòlica, els dons de l'Esperit Sant són mitjans imperibles proporcionats per l'Esperit Sant, tercera persona de la Santíssima Trinitat, dels quals el creient obté de Déu les gràcies i carismes necessaris per suportar la vida terrenal amb santedat. Aquests dons són permanents i ajuden l'home a ser més dòcil per seguir els impulsos de l'Esperit Sant i ajuden a aconseguir la perfecció de les virtuts de les persones que els reben o, almenys, a dirigir-s'hi. Tals dons són: saviesa, intel·ligència, consell, fortitud, ciència, pietat i temor de Déu.